Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya

Cercar en aquest blog

dimecres, 10 de novembre del 2010

Consclusions de la miniactivitat 1.3 de la PAC1

A mode de conclusió vull fer referència a allò que se’n extreu de l’estudi del mòdul i de la realització d’ aquesta miniactivitat.

Considero que la tecnologia, quan s’usa de manera productiva, pot promoure un aprenentatge significatiu entre els estudiants.

Construir models que es basin en la informàtica és l’activitat tecnològica més atractiva conceptualment que existeix, amb la màxima contribució al canvi conceptual i al desenvolupament de models mentals.

Allò que per a nosaltres és significatiu depèn de les nostres necessitats i intencions. No obstant això, des d’una perspectiva psicològica de l’aprenentatge, les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual.

L’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models computacionals. És a dir, usar l’ordinador per a construir models del que s’ha estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.

La manera més efectiva d’impulsar la construcció de models mentals és fer que els estudiants usin una varietat d’eines per a construir models físics, visuals, lògics, o computacionals dels fenòmens. En altres paraules, construir models físics i computacionals mitjançant tecnologies confereix als estudiants l’oportunitat d’operacionalitzar i externalitzar els seus models mentals.

Canvi conceptual

Creus que s’ha produït canvi conceptual? Per què?

Els éssers humans construeixen de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegeixen complexitats conceptuals a mesura que van aprenent. Com a aprenents, construeixen els seus models mentals, expressen certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual.

El canvi conceptual té lloc quan els estudiants canvien la seva manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals.

En el meu cas, crec que si que hi ha hagut un veritable canvi conceptual. Crec que degut als pobres coneixements inicials referents als conceptes de Tecnologia educativa, he arribat a desenvolupar un nou model conceptual mitjançant el descobriment que m’ha permès incrementar els meus coneixements previs. Gràcies a les diferents activitats d’aprenentatges realitzades durant la pràctica he adduït les meves pròpies hipòtesis explicatives. Crec que hi ha hagut una reorganització radical o marcada de les meves estructures de coneixement (Dole i Sinatra, 1998). Això ha sigut degut a que per la falta de coneixement previ m’he topat amb una sèrie d’anomalies que no he pogut acomodar en les meves actuals teories, sent pertinent un nou paradigma i per tant, una reorganització de conceptes.

Com diu Taghard (1992), la substitució del model conceptual per altre de nou no pot dur-se a terme simplement refusant conceptes concrets o proposicions en el sistema conceptual, sinó que ha de desafiar-se tota l’estructura i substituir-la. Aquest canvi conceptual radical ha fet que en el meu cas, canviï conceptes i proposicions a partir de categories ontològiques, és a dir, que canviï marcs per acomodar idees.

Aquest canvi conceptual ha estat possible, perquè ha estat intencional. (Dole i, Sinatra, 1998). En la realització de l’avaluació inicial i al començament de l’ inici del material m’he adonat o més bé he sigut conscient que la meva comprensió era inadequada i percebent la necessitat d’aquest canvi, fet que ha fet que el canvi sigui significatiu (Luque, 2003). Al principi em va resultar una mica difícil aquest canvi d’actitud, ja que el meu nivell de coneixement dominant era baix i em resultava difícil adonar-me de les contradiccions entre les meves pròpies concepcions i les que són científicament acceptables. Però finalment, després d’analitzar i revisar els continguts presentats, he estat conscient per a poder canviar-les i substituir-les altres més intel•ligibles, plausibles i productives (Strike i Posner, 1985), és a dir, atractives cognitivament.

Per a que aquest canvi conceptual hagi estat intencional, a més hi ha hagut un compromís conceptual previ davant l’avaluació inicial. He manifestat de forma natural una certa força, coherència, i compromís amb les concepcions que posseïa, en el meu cas com ja he dit, escasses, ha estat més fàcil que es produís el canvi.

Segons Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual. Això últim es el que ha succeït sobretot en la participació al debat de CTS, que ha estat una de les activitats d’aplicació que més m’han ajudat a la construcció d’aquests nous coneixements.
El canvi conceptual radical procedeix de les pertorbacions creades en els propis conceptes i que posen en dubte la comprensió (Ferrary i Elik, 2003). Per resoldre- les, els estudiants han d’usar l’experiència o altres processos altament atractius com la construcció de models i així comparar els conceptes oposats (Dole i Sinatra, 1998).

Per a comparar aquest canvi conceptual radical ens podem fer servir de les diferencies que es detallen al següent punt, entre el mapa conceptual de l’avaluació inicial i el de l’activitat 1.3. Ja que la manera més eficaç d’estimular i valorar el canvi conceptual radical és construir i comparar models que representin sistemes conceptuals desproporcionats. Quan es descobreixen anomalies o errors conceptuals en les estructures mitjançant els experiments de construcció de models que representen sistemes desproporcionats, hi ha més possibilitats de que es revisin i reestructurin les seves estructures conceptuals. Considero que això es el que ha succeït en la realització del mapa conceptual final i el què explica les diferencies entre els dos.

Per últim, crec que les activitats d’aplicació realitzades durant la pràctica, com han estat la realització dels mapes conceptuals, el debat, la representació gràfica de les aportacions a aquest, l’autoavaluació al bloc, l’ intercanvi de coneixements al fòrum, la construcció conjunta d’aquestos amb el grup-aula i el consultor, en definitiva la nostra comunitat d’aprenentatge, han resultat grans eines per a estimular i ajudar-nos a efectuar un canvi conceptual ràpid. No només hem après del material, sinó que ho hem fet gràcies a tot això, a la construcció tan individual com conjunta. Hem après de nosaltres mateixos, del consultor, dels companys i de les eines informàtiques. Les Tic utilitzades ens han permès construir models computacionals dels fenòmens científics que han afavorit això últim.

Els éssers humans són constructors naturals de models. Els models mentals són representacions riques, complexes, interconnectades, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o un grup de persones saben. Com he dit, diverses eines ens han ajudat al canvi conceptual, es a dir a la construcció del nou model mental. Ho hem fet de forma individual amb la realització dels mapes conceptuals, la lectura del material i la realització de l’informe (representacions múltiples, interdependents i integrades d’allò que s’ha après), col•laborativa amb la comunitat d’aprenentatge, el fòrum i les seves carpetes, missatges al consultor...(models construïts socialment per grups d’individus que se centren, col•laborant uns amb altres, en una mateixa tasca significativa) i en equip amb el Debat sobre CTS (representacions múltiples d’algun sistema o fenomen, diferents formes de proves, com el coneixement basat en les activitats, el coneixement social o relacional, el conversacional o discursiu i els artefactes que el grup usa i produeix).


Anàlisis del canvi conceptual durant el procés

Al inici de l’assignatura se’ns va proposar una miniactivitat que pretenia l’avaluació dels coneixements previs sobre els continguts bàsics de l’assigantura. Què sé jo de la TE i les TIC abans de començar a treballar? Aquesta activitat constaba en donar resposta a unes questions de desenvolupament breu, mostrar el teu grau d’acord mitjançant una puntuació de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord) a deu afirmacions referents als continguts a treballar i la realització d’un mapa de conceptes amb dits continguts.

En el meu cas, els coneixements previs van resultar molt escassos. No tenia gaire noció en quant a Tecnologia educativa ni en quant als aspectes a tractar en el desenvolupament d’aquesta assignatura per tant, considero que hi ha una gran diferencia entre els coneixements previs i el coneixements actuals que se’n desprenen gràcies a la realització de la Pac 1 de l’assignatura.

Al inici el meu model de coneixement era bastant limitat, degut potser a que no havia treballat amb anterioritat amb aquests conceptes i què sincerament la tecnologia em sembla un món que se m’escapa de les mans i amb el que no estic gaire familiaritzada, si que es veritat que utilitzo l’ordinador per a estudiar, però la meva relació amb les noves tecnologies no va més enllà.

Ara puc dir que he adquirit uns coneixements bàsics que abans no tenia i que si em pregunten novament alguna de les qüestions de l’avaluació inicial podria contestar amb una mica més de coneixement conceptual. Si analitzo un per un els coneixements adquirits gracies a la realització de la Pac 1, me n’adono que no solsamènt he adquirit coneixements relatius as conceptes de Tecnologia educativa si no que hi ha hagut també canvis a nivell procedimental, en quant a noves experiències amb l’ús d’aquesta tecnologia. El mateix succeeix amb les accions educatives que he portat a terme per a l’adquisició de dits coneixements i que han incidit en les diferencies entre els coneixements previs i els coneixements actuals.

La realització de la primera pràctica m’ha permès aprofundir i analitzar nous conceptes que m’han ajudat a comprendre les relacions o maneres d’entendre la relació ciència, tecnologia, societat i educació. Aquí trobem una diferencia fonamental en quant a continguts, ja que al inici de l’assignatura aquests continguts per a mi eren gairebé inexistents. A més, com ja dic anteriorment, no només he aprés conceptes sinó que la Pac m’ha permès també conèixer l’existència del programa Cmap Tools (totalment desconegut per a mi) el qual m’ha aportat coneixements a nivell procedimental ajudant-me en la síntesi i representació en forma de mapa conceptual dels continguts estudiats. Hi ha hagut diverses accions educatives que han propiciat aquests canvis de coneixements, primer de tot la lectura del material proposat per a la realització de la Pac (l’article de Domènech i Tirado, i el material en paper “Educació i tecnologia: fonaments teòrics”), la realització del mapa de conceptes, representant els elements i relacions més importants al voltant de l’àmbit, abast, evolució i fonamentació de la Tecnologia Educativa, la participació en el debat CTS que crec que ha estat molt enriquidor a l’hora de compartir coneixements que ens ha servit pet integrar i contrastar idees, la consulta addicional a altres materials utilitzant Internet, les interaccions amb el consultor i la resta de companys mitjançant l ‘espai del fòrum de l’assignatura i les seves respectives carpetes, els missatges amb diferents indicacions penjats al tauler per el consultor de l’assignatura, la guia del debat i el dossier per a argumentar que ens ha facilitat el consultor i que crec que m’ha aportat també grans coneixements per a la participació en un debat i l’argumentació d’idees (el recolzament d’aquestes mitjançant la intervenció gràfica en el debat (a-map) seguint el model de Toulmin) que a partir d’ara utilitzaré de segur en pròxims debats, l’ intercanvi de missatges amb el consultor que m’han servit per a resoldre els dubtes que m’han pogut sorgir i la realització del bloc com a mesura d’autoavaluació.
Gràcies a aquest conjunt d’activitats d’aprenentatge que han orientat el meu procés de treball i de creació i compartició de coneixement, que m’han plantejat diversos problemes que he hagut de resoldre amb els recursos disponibles que he enunciat al paràgraf anterior crec que he assolit els següents objectius i que comporten l’assoliment de nous coneixements:
 Ara soc capaç de valorar la importància que tenen les TIC en la societat de la informació.
 Puc delimitar les diferents formes de conceptualitzar la TE, discriminant els seus límits i marcs d’actuació.
 Posseeixo una actitud més realista en l’aplicació de la TE als processos d’ensenyament, discriminant les seves possibilitats d’actuació.
 He adquirit una actitud més positiva per a l’aplicació de la TE als processos d’ensenyament i aprenentatge.
 He conegut les bases de fonamentació de la TE.
 Soc capaç d’analitzar les principals pertorbacions que es poden donar en el procés de comunicació i, particularment, en els aplicats a l’ensenyament.
En quant a les competències que m’ha permès assolir la realització de la Pac les més importants són:

 He pogut realitzar una anàlisi argumentada de les causes, conseqüències i postures quotidianes davant la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, especialment en àmbits educatius i instructius.
 Soc capaç d’identificar les diferents maneres de concebre la Tecnologia Educativa i les seves conseqüències, límits i potencialitats.
 Conec les bases de fonamentació de la Tecnologia Educativa.
 He pogut realitzar una anàlisi de les característiques comunicatives de les situacions d’ensenyament i aprenentatge mediades per TIC.
 He après a realitzar una representació gràfica un sistema conceptual complex per mitjà d’eines digitals especialitzades (Cmap Tools).

En quant a les diferents preguntes de l’avaluació inicial la meva opinió no ha canviat del tot, encara que sí ha sofert algunes modificacions. Cal dir, que al no tindre coneixements previs sobre els aspectes que tractaven les meves respostes van ser potser una mica esquemàtiques orientades a valoracions generals que podria tenir en relació al que preguntaven. Ara crec que seria capaç d’armenter aquestes respostes de manera més enraonada i potser més profundament.

Aquestes diferencies entre els coneixements inicials i actuals de les que he parlat fins ara queden patents si comparem el mapa conceptual realitzat en la avaluació inicial i el realitzat al final de la primera pràctica.

Si comparem els dos mapes conceptuals, ja a primera vista s’observa una diferencia significativa que ens indica grans canvis tant a nivell conceptual com de continguts. Això ratifica el que he estat dient fins ara, que hi han hagut grans diferencies entre els coneixements previs i els coneixements actuals, després de realitzar la Pac 1. Inicialment com he dit, no tenia casi cap coneixement en relació als conceptes estudiats per el que el meu mapa inicial va ser molt esquemàtic i bàsic. La veritat una mica ridícul. El segon, en canvi ja s’assimila més a allò que representa un mapa conceptual.

Si fem una anàlisi, veiem que al segon mapa s’aprecien un número elevat de nodes que implica l’amplada de la xarxa. També augmenten el nombre de proposicions (combinacions node-enllaç-node). Hi ha una ràtio d’exemples de cada concepte més elevada i diferents nivells de nodes representats, el què significa que aquest mapa presenta major profunditat. Les relacions entre proposicions son més clares i descriptives, hi ha nodes més centralitzats, enllaços economitzats que mostren diferències significatives entre nodes.

En definitiva un mapa conceptual que integra més contingut i conceptes i per tant reflecteix un grau de coneixement més elevat de la Tecnologia educativa i les seves relacions que el mapa inicial.

Per acabar, seguint l’orientació de la PAC vull comparar un canvi conceptual que vaig experimentar anterior amb el que he experimentat en la realització d’aquesta activitat. Després dels coneixements adquirits gràcies als materials de l’assignatura m’he pogut adonar que tot aquest procés es repeteix de manera constant al llarg de la vida. Ja de petita m’agradava la psicologia, al batxillerat hi havia una optativa de psicologia bàsica i vaig decidir fer-la. Al ser una optativa, com ja he dit, els coneixements a adquirir eren bastant bàsics, aquesta assignatura intentava que assolíssim unes nocions principals sobre el que era la psicologia. Finalment, quan va arribar l’hora de decidir la carrera universitària vaig decidir fer la Llicenciatura de Psicologia, i com es natural aquí vaig començar a formar-me realment en aquest àmbit. Està clar doncs que vaig experimentar un gran canvi conceptual quan vaig començar la carrera, i que puc comparar amb el que tractem en aquesta activitat.

Al adquirir nous coneixements, o coneixements més ampliats sobre psicologia vaig canviar la manera d’entendre els conceptes que tenia fins aquell moment i el marc conceptual en referència a la psicologia. Per tant vaig experimentar un canvi conceptual. De igual manera que al principi d’aquesta activitat en referència als coneixements sobre Tecnologia, quan vaig començar la Universitat els coneixements inicials referents a Psicologia eren molt pobres, això va fer que desenvolupes un nou model conceptual mitjançant el descobriment que em va permetre incrementar aquets coneixements previs. Gràcies als materials i activitats pràctiques que anava realitzant a diverses matèries vaig anar adduint les meves pròpies hipòtesis explicatives. Va haver una reorganització radical o marcada de les estructures de coneixement (Dole i Sinatra, 1998). Degut a que per la falta de coneixement previ em vaig topar amb una sèrie d’anomalies que no podia acomodar en les teories que tenia en aquell moment, sent pertinent un nou paradigma i per tant, una reorganització de conceptes.

En definitiva vaig experimentar un autèntic canvi conceptual molt semblant al que experimentat en relació en l’adquisició de coneixements sobre Tecnologia d’aquesta PAC.